neix el món dintre l'ull

Permetem que totes les coses que hauríem d’haver resolt

no les hem resolt encara

poc a poc sens ha anat acumulant la feina i tot esta per fer

i les promeses, sobretot les que mai ens vam dir,

de tant secretes, de tant callades encara s’han de complir,

si es que s’han de complir algun dia,

que mai hem plantat cara els nostres somnis

però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps

Què volem ser, què volem dir, qui volem ser?

Si ho tenim clar com hauríem de fer?

amb qui podríem comptar? comptes amb mi? compto amb tu?

Si… Potser ens hauríem de preocupar

De fet, jo em preocupo i de vegades tinc por

però de sobte com qui no vol la cosa,

d’un dia per l’altre me n’oblido,

i a la llarga, què vols que et digui,

al final de tot no se com ni gràcies a què,

ni per quin estrany mecanisme,

tot aquesta angoixa tota aquesta por que sento

em tranquil·litza, no se com però em tranquil·litza,

estic tranquil, tranquil.